1 1 adj. [LC] Deficient en força física, d'escassa capacitat per a exercir força o fer resistència, mancat de força, de vigor. És un home feble. Tenir les cames febles. Un feble suport. 1 2 adj. [LC] Deficient en caràcter, acció, expressió, mancat de força moral, d'eficiència. Una voluntat feble. Ésser feble amb algú, envers algú. Una nació feble. 1 3 m. [LC] per ext. Prendre la defensa del feble. 1 4 adj. [LC] Deficient en intensitat, en concentració. Un color feble. Una veu feble. Una vista feble. 1 5 adj. [LC] Que constitueix la part defectuosa, vulnerable, d'una cosa. Volien descobrir el punt feble del castell. No sé quin és el seu costat feble. 1 6 m. [LC] per ext. El feble d'un argument. 2 adj. [FL] No accentuat. Pronom feble. Una síl·laba feble. 3 adj. [NU] En numism., de llei o pes inferior al legal, però generalment dins dels marges de tolerància. Moneda feble.
